Víctor Armenta un referent dins de l’àmbit de Documentació Sanitària

Abans de res benvingut a l’Escola Montserrat de Rubí, no sempre és fàcil comptar amb un perfil professional com el teu. Aprofitem l’avinentesa per felicitar-te, ja que tenim entès que fa uns dies vas rebre la notificació que la Fundació Hospital de l’Esperit Sant estava entre els 20 millors hospitals d’Espanya i fa pocs dies vas anar a Madrid a recollir el premi.

En què consisteix aquest premi?
Es tracta del TOP 20, un premi que atorga l’empresa IASIST als 20 millors hospitals dins de l’estat espanyol… Nosaltres hem estat nominats per la gestió realitzada a musculoesquelètic. És a dir, que encara no sabem si serem el número 1, però si dins dels 20 millors en la gestió de traumatologia.

M’imagino que deus estar molt content, perquè és el reflex de la feina ben feta. Però exactament el premi que significa per tu?
Doncs precisament el premi és el reconeixement de molt temps d’esforços, per una banda en la gestió del servei de traumatologia de l’hospital i per l’altra en la gestió de les dades que expressen aquest bon camí. Però a més el significat del premi significa molt més en l’àmbit organitzatiu, ja que mostra que els pacients atesos a la Fundació Hospital de l’Esperit Sant pel servei de cirurgia ortopèdica i traumatologia han tingut menys complicacions, reingressos, mortalitat i millors resultats en salut amb una millor gestió dels recursos sanitaris. Aquests aspectes són molt importants per l’organització doncs dins de les línies estratègiques de la Fundació Hospital de l’Esperit Sant hi està l’orientació al pacient, la transparència i l’atenció adequada (o right care), entre d’altres.

Actualment ets el cap del servei de Documentació Mèdica i eArxiu, gestionant els registres del sistema d’informació clínic del centre, així com la codificació, l’anàlisi dels CMBD hospitalaris i els documents clínics, a la Fundació de l’HOSPITAL DE L’ESPERIT SANT (Santa Coloma de Gramenet), pertanyent a la direcció d’Organització i Sistemes.

Que et va cridar l’atenció d’estudiar Documentació Sanitària?
En realitat vaig caure a Documentació sanitària per casualitat. Tal com està organitzat el sistema educatiu, has de decidir cap a on orientar la teva carrera professional en un moment de la teva vida on no estàs suficientment preparat per decidir; almenys a mi em va passar. Llavors vaig fer el cicle de Documentació Sanitària perquè m’havien parlat bé d’ell i com a pont per acabar de decidir que feia, cap a on volia enfocar la meva vida.

Llavors no va ser tant per vocació, et motivava entrar dins el món de la sanitat?
Des de petit sempre he volgut dedicar-me al món sanitari, de fet sempre he volgut ser metge. Però arribat el moment em vaig adonar que en realitat la meva vocació anava cap a un altre lloc. Durant el temps que vaig cursar el cicle de Documentació Sanitària vaig decidir que el que en realitat volia fer era Fisioteràpia. Així, quan vaig acaba el cicle vaig fer la diplomatura de Fisioteràpia, i en acabar vaig estar quasi 10 anys treballant com a fisioterapeuta clínic a diferents centres i hospitals. Però el món dóna moltes voltes, i finalment vaig acabar al món de la documentació, en aquest cas gestionant el servei de Documentació de l’hospital, i per decisió pròpia vaig deixar la fisioteràpia per centrar-me en aquest altre àmbit. Hi ha un dit que diu, “Apendriz de mucho, maestrillo de nada”… jo vull ser “maestrillo” d’alguna cosa, i per tant, havia d’agafar un únic camí professional, en el meu cas va ser el de la Documentació i la Informació sanitària.

Que et va aportar la formació de Documentació Sanitària?
Doncs inicialment em va donar feina. Només acabar el cicle vaig començar a treball com a tècnic en Documentació fent suplències a l’hospital, compaginant els meus estudis de Fisioteràpia amb el treball. Això em va obrir més portes a més de començar a conèixer millor el món sanitari. El treball de tècnic en documentació ofereix conèixer de forma més integral els circuits assistencials, i això, amb els circuits inter i multidispliciplars actuals et dóna un avantatge competitiu.

Que creus que pot cridar l’atenció als estudiants, per voler fer el cicle de Documentació Sanitària?
El món sanitari es troba en moments de canvis. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TICs) fan que cada vegada hi existeixen més registres. I és que el futur pròxim va lligat a la intel·ligència artificial, el Machine learning, l’mHealth i l’eHealth, tot generant més dades i més registres clínics, i això a l’hora ha de simplificar-se amb eines de Business Intelligence i Big Data. El tècnic en documentació és un perfil funcional associat a les noves TICs sanitàries però a més de conèixer les noves tecnologies coneix els circuits i processos assistencials i ha de fer de pont entre les dades i el coneixement.

En el món laboral, creus que la formació que vas tenir, va ser suficient, o l’has hagut d’anar complementant?
Mai és suficient formació. El món sanitari no deixa de canviar i això implica seguir formant-se en nous coneixements. Jo no he deixat de formar-me. He realitzat dos màsters, un de gestió de la informació a l’àmbit sanitari i altra (recentment) de gestió sanitària. Hi ha una frase de W. Edward Deming que diu: “Si no saps com fer la pregunta correcta, no descobriràs res”… per saber la resposta has de saber la pregunta, i per obtenir la pregunta has d’aprendre contínuament.

I en cas que algun alumne vulgues aprofundir més, quines serien les formacions que podria fer?
En funció de cap a on vulguis especialitzar-te existeixen diferents cursos de formació continuada per a tècnics en documentació; la codificació clínica, les unitats d’investigació o la gestió de la informació són aspectes que cada vegada donen més sortida laboral. Així podem trobar formacions relacionades amb aquests aspectes en tot el territori.

Una vegada estàs treballant, i hi ha un tracte directe amb els pacients, o les tasques són més de despatx?
Hi ha tasques que tracten directament amb el pacient, això si, darrere d’un taulell. La programació quirúrgica, la informació clínica, l’atenció a l’usuari o l’atenció administrativa d’urgències són tasques amb les quals el tècnic ha de tractar directament amb el pacient. Si més no, altres tasques com la codificació clínica, la digitalització documental, la gestió de la informació o la gestió administrativa d’assajos clínics, recerca i investigació són feines amb les quals no es tracta directament amb el pacient.

Per acabar l’entrevista, que els hi aconsellaries als alumnes i als futurs estudiants?
Crec que el cicle de Documentació i Administració sanitària ofereix la possibilitat als estudiants d’iniciar-se al món sanitari, però a més és una bona porta d’entrada al món laboral. Actualment un alt percentatge d’alumnes que finalitzen el cicle i volen treballar d’això ho fan en finalitzar els estudis. A l’Escola Montserrat de Rubí tenim un projecte formatiu diferent, orientat a l’alumne i amb grans mecanismes d’inserció laboral. La idea és formar a l’alumne en funció de les seves necessitats futures oferint eines que possibilitin tant iniciar-se en el món sanitari com en el món laboral. Per tant, si l’alumne després d’acabar el cicle vol treballar, ho podrà fer donat que estarà ben format a l’àmbit de la documentació i l’administració sanitària, però si el que vol és continuar estudiant una carrera universitària del món sanitari haurà obtingut eines que li permetran conèixer millor els circuits assistencials actuals i per tant haurà aconseguit un avantatge competitiu pel seu futur.