La religió de les dades o el Dataisme

La ciència de les dades és una àrea dels sistemes d’informació que té com a objectiu la creació i l’anàlisi de dades. En l’àmbit de la salut, la ciència de les dades ha estat utilitzada per ajudar a comprendre millor les malalties i les seves causes, per identificar tendències en les dades dels pacients i per millorar el tractament de les malalties.

El dataisme, que és la idea que les dades ho són tot, pot conduir a una sobrevaloració dels resultats de les dades sense tenir en compte altres factors, com ara la intuïció clínica o les necessitats dels pacients.

Una de les àrees en què la ciència de les dades ha estat més utilitzada és en l’anàlisi de les dades dels pacients per predir el risc de desenvolupar malalties. Per exemple, la identificació de factors de risc comuns per a diferents malalties ha estat possible gràcies a l’anàlisi de grans quantitats de dades dels pacients.

Yuval Noah Harari, en el seu llibre Homo Deus, breu història del demà publicat en 2017, exposa com la humanitat havent superat grans desafiaments en la història (fam, malalties, guerres) es troba en la confluència de definir cap a on vol moure’s en el futur, i el fa reprenent algunes de les troballes dels Sapiens que van portar els humans a ser reis del món havent d’actuar segons el seu enteniment i lliure albir.

Per tant, havent superat fam, guerres i malalties la seva mirada cap al futur anirà lligada a trobar la felicitat, el poder i l’allargament de la vida, i per a això el seu millor aliat serà el desenvolupament tecnològic, que, segons l’obra, ens revela la rellevància dels algorismes que controlen als organismes com són les sensacions, les emocions i els pensaments sense els quals no serem capaços de trobar l’eterna prosperitat, l’apoderament i la immortalitat.

Però per a poder fer-ho, és imprescindible cedir una ingent quantitat d’informació personal a aplicacions capaces de manejar algorismes que permeten protocol·litzar resultats i obtenir coneixement útil per a la mirada al futur. Aquesta dinàmica deriva del que Harari identifica com Dataisme o la religió de les dades, en la pràctica de la qual es perd intimitat, però s’avança en l’abast del coneixement futur.

No obstant això, l’acumulació obsessiva de dades no serveix absolutament de res si no sorgeix a partir de la planificació prèvia de l’ús que se’ls vulgui donar, de la fiabilitat dels mateixos i de la coherència amb els quals són analitzats i compresos després de la seva explotació.

Per tant, per a establir la religió de les dades o Dataisme a l’àmbit de la salut és imprescindible disposar de fidels creients que aportin dades al sistema, però també de grans profetes que siguin capaços d’analitzar la informació i augurar el seu més sentit raonament.

T’agradaria conèixer com els sistemes de dades en l’àmbit de la sanitat poden ajudar a comprendre millor les malalties, coneix l’FP de Documentació i Administració Sanitàries de l’escola Montserrat.

Autor
Víctor Armenta
CFGS Documentació Sanitària